Cada vegada que vaig a la Central de carrer Mallorca, sobretot quan em trobo prop de la caixa, el cruiximent incontrolat de les fustes del terra em fan venir ganes de fer uns passos de claqué. Les cares serioses dels altres clients de la fila, que miro discretament, la meva natural discreció, la manca de música adequada (bé, l’absència total de música) i, sobretot, l’oblit de les sabates, han estat fins ara impediments majors. Avui, però, malgrat tots aquests condicionants negatius, per poc que no m’hi poso. Res, uns segons.
Ho hagués fet si no hagués estat perquè la lectura m’ha distret:
Lo gentil cullia les fflors e menjava dels ffruits dels arbres, per asajar si lòdoramet de les fflors e la sabor dels ffruirs li darien alcun remey. Mas cor pensava que a morir avia, e que temps venria que ell no sseria nulla cosa, adoncs montiplicava sa dolor e son plor e son treball.
Després, al metro –només dues parades-, els peus tenien prou feina a seguir el ritme inconstant dels vagons mentre el gentil compartia la meva atenció amb la mà que relliscava sobre la meva en la barra argentada.
Un altre dia.
Ho hagués fet si no hagués estat perquè la lectura m’ha distret:
Lo gentil cullia les fflors e menjava dels ffruits dels arbres, per asajar si lòdoramet de les fflors e la sabor dels ffruirs li darien alcun remey. Mas cor pensava que a morir avia, e que temps venria que ell no sseria nulla cosa, adoncs montiplicava sa dolor e son plor e son treball.
Després, al metro –només dues parades-, els peus tenien prou feina a seguir el ritme inconstant dels vagons mentre el gentil compartia la meva atenció amb la mà que relliscava sobre la meva en la barra argentada.
Un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada