amors

La mare es trasllada al domicili provisional, davant de les excavacions de la ciutat romana. Via Laietana, carrer Ferran, Rambla, carrer Canuda: a penes s’ha fixat en la gent que omplia les voreres. En arribar al pis, s’ha distret amb els dos canaris de la gàbia del passadís, groc esvaït, estarrufats, ales caigudes, cap cot: “estan mantosos”. Després sembla que un s’ha revifat.

Deixo per sempre més la Maria, l’Àngels, la Nuri, l’Harmonia. Vides amb el cercle tancat. Em sembla una traïció. Sobretot no tornar a agafar les mans de l’Harmonia, no preguntar-li com se troba, no tornar a veure els seus ulls blaus que miren els meus i em somriuen. I la Maria, que tot just ara em començava a explicar com anava a les festes a cantar mentre el seu pare tocava la guitarra. I la Nuri, que dorm perquè no és reconeix. I l’Àngels, que ha perdut el nord des que ha marxat Pepito.

Què se n’ha fet de l’amor?