Batec de grocs i verds il·luminen la foscor del camí sense rumb ni destí, vora l’aigua invisible.
M’aturo i convergeixen en el meu cos. S’endinsen per dreceres ignorades, obren portes que grinyolen de tant temps tancades, penetren per corriols ignots inexplorats. Centenars de verds i grocs que deixen, des de fora, un indefinible color visible en la pell translúcida.
Desbrossen vies mortes, vivifiquen senders, cicatritzen ferides, fagociten dolors, estenen alegries. Miratges de somnis.
Feta la feina (quina feina?), em demanen sortir. Obro la porta i és un esclat de llum: grocs i verds i vermells, i liles, blans i negres, marrons i blaus... Centenars, milers, milions de batecs busquen un altre hoste.
Per un moment fa mal la llum d’incomptables llamps minúsculs silenciosos que s'escapen. Esclats d’un instant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada