continents i illes

Camino a poc a poc. Baixo per Joaquim Costa. Faig ziga-zagues que em porten al carrer del Carme. Més viaranys fins arribar al carrer Sant Pau. Al restaurant de la Fonda de España, decorat per Domènech i Montaner, hi mengen deu o dotze en una taula llarga. Al menú de la porta sis o set primeres i el mateix nombre de segons: res de l’altre món. Mig en penombra, una xemeneia amb un escut d’escuts i vides de marbre. Una habitació doble –qui vol dormir sol?-, 105 euros si l’ocupen dos. H e deixat enrere la casa d’Eivissa i Formentera, i l’Espai Mallorca. Als carrers tots els colors i les llengües de món, tota la gent del món, tota la vida del món. Enmig, el Liceu. Potser m’hi quedaria per no sortir-hi més.

Més tard, sempre a poc a poc, arribo a casa. Una illa de la frontera de l’Eixample. Aquí i allà alguns mirem les vides de Jean Paul Rappeneau.